dimarts, 20 de maig de 2008

PUERTOMINGALVO






Enlairada població, ja pertanyent a la comarca Gúdar-Javalambre, per damunt dels 1400 metres, i fitant amb el País Valencià, no gaire lluny del Penyagolosa, que ja és visible des del poble. El seu petit casc urbà de carrers paralels i "callizos" o carrerons que travessen d´un a l´altre, està en procés de restauració.

ESTRETS DEL RIU GUADALOPE


El riu Guadalope recorre angosts canyons de roca calisa, però sempre està acompanyat de bosc de ribera, sobretot de xops.

VALL DEL RIU GUADALOPE


Poc més avall de Montoro de Mezquita, la vall del Guadalope s´eixampla en una foieta envoltada de serres cobertes de bosc de bona qualitat. A partir d´allí s´encaixarà en un canyó profund camí del pantà de Santolea.

RIU GUADALOPE


Provinent de la serra de Gúdar, el riu Guadalope recorre el Maestrazgo Turolense de sud-oest a nord-est. La part més alta del riu presenta vegetació exhuberant.

ÓRGANOS DE MONTORO


Al passar la carretera sobre el riu Cantavieja, camí de Villarluengo, el riu excava uns impressionants tallats, amb figures esmolades, semblants als Cuchillos del Cabriel, però en aquest cas, sobre una paret quasi llisa.

NAIXEMENT DEL RIU PITARQUE









De tota la província de Terol, el naixement del riu Pitarque és un dels llocs on la força de la natura brilla de la forma més salvatge. Els tolls cristal.lins, les petites cascades de blanca bromera, tot entre altes parets que no deixen passar més enllà. Un racó d´una puresa excepcional, ja que l´home a penes ha petjat aquest indret, i que es conserva en aquest estat perquè només s´hi pot accedir a peu després d´haver recorregut un camí de 4 quilòmetres.

diumenge, 11 de maig de 2008

RIU PITARQUE











El recorregut de les primeres passes del riu Pitarque és un congost d´altes penyes rogenques, balmes, cascades a vora camí, i un bosc espés, on predominen les espècies de fulla caduca, com l´avellaner, la moixera, el roure gal.ler, el xop, el salze, l´espinal, el corner, i alguns arbusts de fulla perenne com el boix. El pi a penes té acte de presència, només a l´alt de les moles, on s´ha pogut repoblar, desplaçant la vegetació autòctona.

ERMITA DE LA VIRGEN DEL AGUA


No podria tenir un nom més encertat aquesta petita ermita, endinsada al bell barranc del riu Pitarque, doncs el so de l´aigua del riu, ocult entre un densíssim bosc de ribera ompli les soledats d´uns indrets només visitats pels voltors i per alguns excursionistes en busca d´aventura.

PITARQUE




La grandesa de les serres que l´envolten, amb altituds entre 1300 i 1500 metres, els penyassegats vermellosos i la frondositat del riu, deixen més petit si cap el poble de Pitarque. La seua població a penes supera els 100 habitants, però disposa d´una bona oferta d´allotjament i zona d´acampada.

VALL DE PITARQUE


La vall on s´ubica Pitarque té una reduida extensió, mentre que les serres que l´envolten presenten formes i relleus impressionants, de vegades en forma de penyassegats rogencs, i d´altres, amb vessants totalment cobertes de bosc.

CONGOST DEL RIU PITARQUE




Per a arribar a Pitarque ens hem d´endinsar pels tallats que forma el riu per a eixir de la seua valleta, totalment tancada entre muntanyes. La carretera ha de travessar tres curts túnels, perquè els penyassegats arriben fins a les mateixes aigües del riu.

CONFLUÈNCIA DEL RIU PITARQUE AMB EL GUADALOPE


Ambdós rius s´encanyonen entre altes parets rocoses camí del pantà de Santolea. Aquesta vista la tindrem des de les proximitats del port de Villarluengo, a 1130 metres d´altitud.

FÁBRICAS DE VILLARLUENGO


Quan el riu Pitarque es torna a enfilar entre congosts, a la seua vora, i entre xopars, aquest petit nucli, abans industrial, ara és un complex hostaler. L´hotel La Trucha és un allotjament totalment integrat en el medi forestal.

VILLARLUENGO


Després d´un recorregut zigzaguejant arribem a Villarluengo, un poble penjat d´un penyassegat, anomenat Balcón de los Forasteros, sobre el riu. Els seus voltants són frondosos.

CAÑADA DE BENATANDUZ




Fred i enlairat poblet d´uns 50 habitants, que ocupa la capçalera del Valle de la Cañada, entre prats i pinars de pi negre i roig. Una vall solitària, només creuada per ramats d´ovelles i excursionistes.

MUELA MOCHÉN


Entre Cañada de Benatanduz i Cantavieja s´alcen les majors altituds del Maestrazgo. La Muela Mochén arriba a 1779, amb un cim pla i vores rematades per cingleres. El clima d´aquests paratges és molt fred, un hivern que dura des d´octubre fins a maig, i un estiu breu i fresc.

ÚLTIMES LLUMS DEL DIA AL PORT DE CUARTO PELADO


A més de 1600 metres d´altitud passa la carretera de Fortanete a Cantavieja. El paisatge és gairebé d´alta muntanya, prats de pastura i pins rojos, com aquest gran exemplar.

CANTAVIEJA





Aquest poble és un dels més coneguts i visitats del Maestrazgo, així com històric, pel seu protagonisme en les Guerres Carlistes. El seu casc urbà està parcialment amurallat, i s´alça a prop de 1300 metres d´altitud sobre la confluència de dos profunds barrancs, que formaran el riu Cantavieja, camí del Bergantes, entre vessants boscoses de pi roig, carrasca i roure.

MIRAMBEL






Una bona mostra de restauració integral d´un poble. Aquest fet li va valdre el premi Europa Nostra l´any 1981. Els carrers empedrats del poble amurallat, el seu traçat de carrerons estrets i retorçuts, cases de gran sabor medieval, i pràctica absència de gent, ens submergeixen en el silenci d´un poble que resta per sota dels 100 habitants, i ens torna a unes èpoques pretèrites. Destaquen el seu castell gòtic, en ruïnes, l´església, l´ajuntament, el convent de les Agustines i cases-palau senyorials, com les cases Aliaga, Barceló o Castellot.

ERMITA DE SAN ROQUE


Abans d´entrar al poble per darrere, venint de Cantavieja, la vella ermita de San Roque ens donarà la benvinguda, i ens oferirà unes bones vistes del poble.

EMBASSAMENT DE SANTOLEA


Recull les aigües del riu Guadalope abans d´arribar a Castellote. Està encaixonat entre tallats rocosos amb balmes, i llomes poblades de pinars de pi blanc. La presència del llentiscle denota un clima més benigne que a les altures.